El crit del peresós (Destino, 2009), El lamento del perezoso (Seix Barral, 2009), The Cry of the Sloth (Weidenfield & Nicolson, 2009).
Fa un parell d'anys (2007) va irrompre a les llibreries un llibre amb una rata dibuixada per Fernando Krahn a la coberta. Una faixa adverteia de l'èxit assolit: noséquantsexemplarsvenuts. L'autor: Sam Savage.
Qui deu ser? Gires la coberta i a la solapa hi trobes la fotografia d'una mena de nàufrag: una cara allargassada, prima, amb els ulls enfonsats, amb mirada entre incrèdula i compassiva, els cabells llargs i una barba llarga i sense retallar que ja fa molts dies que han encanudit. Deu tenir entre seixanta i setanta anys, però no hi diu res sobre aquesta dada tan unànimament utilitzada per categoritzar-nos, dividir-nos, distingir-nos... Llicenciat, doctorat i professor de filosofia a Yale... però... després (no abans, no, després) tipògraf, mecànic de bicicletes, fuster mentre "intentava escriure, pretenia escriure i sovint fins hi tot ho feia". Amb aquests detalls (que també podrien formar part d'una novíssima operació de màrqueting) et deixes seduir per la faixa dels noséquantsexemplarsvenuts, o més aviat et deixes seduir malgrat la faixa de noséquantsexemplarsvenuts i el compres.
La faula de la rata FirminA mida que el vas llegint et solidaritzes amb la vida desafortunada i trista d'una rata (com totes les rates, condemnada al fracàs); i als seus intents de convertir-se en ésser humà gràcies al poder redemptor de la literatura, que casualment abunda a la llibreria de vell on la nostra protagonista ha nascut i habitarà fins al seu darrer alè de vida. T'adones de seguida que darrere la tendresa i la compassió que desprèn el relat et trobes davant d'una història, d'una faula, terriblement trista: l'al·legoria d'un món que s'enfonsa.
Estàs content d'haver llegit
Firmin. Estàs content de l'èxit aconseguit per Sam Savage. Penses que després d'una vida viscuda, val la pena transmetre'n alguns fragments. I encara millor si tots plegats som capaços d'agrair i reconèixer el bé que hem rebut..., però sempre acaba sortint aquella vena descreguda i cínica i ho poses tot en suspens a l'espera del llibre següent: serà tot plegat fruit d'aquella novíssima operació de màrqueting que et creuà pel cervell a la llibreria?
El crit del peresósNo. No es tracta de cap operació de màrqueting. Es tracta, efectivament, d'un home que no fa cap concessió després de l'èxit de
Firmin i s'atreveix a recollir els escrits (tots els escrits; i això inclou correspondència, narracions, cartells adreçats als llogaters del seu edifici, llistes de la compra i fins i tot llistes amb possibles maneres de suïcidar-se) d'un escriptor fracassat en tots els àmbits de la vida: social, cultural, familiar, ... Un home abandonat per la seva dona, abandonat per la inspiració, pels amics escriptors que han assolit l'èxit social, pels amics de sempre,.. un home incapaç de relacionar-se amb un mínim d'empatia, incapaç de tirar endavant res, cap negoci, cap sistema per sobreviure; però que és obstinat, que no para d'inventar-se projectes, de construir castells a l'aire, de simular els estats d'ànim més variats: un home que fuig com un endimoniat de la seva trista i miserable soledat. Però aquest contrast entre la realitat i el món que construeix el protagonista (Andrew) és el que fa que la història no només sigui soportable sinó que tingui moments d'hilaritat insuperables.
"Como habrás podido deducir de lo anterior, mi vida, últimamente, está llena de preguntas que empiezan por "si"; por ejemplo: "si me vuelo los sesos de un tiro, ¿me arrepentiré más adelante?" La casa cada vez me transmite más soledad. Qué suerte tan fantástica la de quienes viven en casas donde das un grito y alguien contesta. He empezado a comer con los dedos, porque no soporto el tintineo de los cubiertos contra el plato. Es demasiado evocativo de una persona comiendo sola". (El lamento del perezoso. SAM SAVAGE. Seix Barral, 2009).
Jordi Barberà Argilaga · ilmigliorfabro.blogspot.com · ilmigliorfabromail@gmail.com
