Moscou · Sant Petersburg · Pequín 2006

Per fi, unes quantes fotos del viatge del 2006

Bretanya i les Landes 2009

Aquesta setmana santa ens hem donat un tomb per la Bretanya i les Landes. Aquí teniu una vista del mont saint michelle i de les dunes de Pilat d'Arcachon des del càmping.

La primera excursió de la temporada d'estiu

Ja ha arribat la primavera! Comença la temporada d'excursionetes endiumenjades. Aquest cap de setmana hem anat de la platja Llarga a la Punta de la Mora, amb vermutet inclòs a la platja de la Mora: calamarsets, petxinetes, izaguirres i coles (una mica més de 40€. Déu ni do, però la casa és gran, i què seria de la vida sense aquests petits instants).

La setmana que ve: de l'Ametlla a l'Ampolla (sempre seguint les recomanacions del Rafel López Munné). Una abraçada i kissets.

Les millors fotos del viatge a Escandinàvia 2008

Aquí teniu les millors fotos del viatge a Escandinàvia

Aquí tenéis las mejores fotos del viaje a Escandianavia

http://picasaweb.google.es/ilmigliorfabroMail/EscandinVia

Escandinàvia 2008 · Al filo de lo imposible · ja portem 4200 quilòmetres

Si voleu fer un seguiment exhaustiu de les nostres aventures escandinaves no us perdeu el blog amb furgo fins allà dalt (el Sergi és un autèntic manetes amb totes les aplicacions del google). Un petonet

Si queréis hacer un seguimiento exhaustivo de nuestras aventuras escandinavas no os perdáis el blog con furgo hasta allí arriba (Sergi és un auténtico manitas con todas las aplicaciones del google). Un beso

www.ambfurgofinsalladalt.blogspot.com

Vermeer

No em direu que la foto (presa a Arhus (Dinamarca) pel Sergi Ferret, en una mena de port aventura neorural per a turistes despistats) no recorda un quadre de Vermeer. Un petonet des dels refrescants fiords noruegs (avui hem arribat als 5 graus)

Escandinàvia · dia 13 del viatge

jardí botànic de Copenhague

Odense (Dinamarca)

Fiords de l'0est de Dinamarca

Sóc a Dinamarca

Tot i que això de viatjar ja sabeu que no porta enlloc, sóc a Dinamarca amb la Camí i el Sergi.

Han estat dos dies de conducció frenètica (més de 2000 quilòmetres per autopistes de peatge farcides d'obres i amb alguna retenció) i el resultat ha estat arribar al país de la felicitat: el país d'Europa on la gent afirma sentir-se més feliç. La veritat és que vist de prop ningú no ho diria, però ells ho afirmen. Potser són feliços perquè viuen en un país lliure de turistes i potser nosaltres hem vingut a trasbalsar la seva felicitat. No ho sé. Tot és possible. La qüestió és que som aquí, en un fiord, en un país pla, en un lloc feliç.