Nomenaments vergonyosos

Avui, per enèssima vegada des que estic a les llistes d'ensenyament, educació o com es digui el ditxós departament que només sap canviar de nom; avui, deia, també hi ha hagut nomenaments. I altra vegada m'han passat al davant. Al departament, després de fer la cua de rigor i d'enfrontar-se a les mirades de tots els funcionaris que guaiten de reüll la cara de desconcert que fem els que entrem en aquella sala i no sabem a qui ens hem de dirigir, no m'han tornat a dir que la culpa és del programa informàtic que adjudica les places i prou. Avui, he anat a buscar directament la persona que fa els nomenaments de secundària i m'han dit que resulta que la plaça que hi havia vacant era de l'aula d'acollida i que jo no tenia marcada la casella de l'aula d'acollida. Ves per on. Jo, que he treballat en més de 20 instituts en 6 anys, que he fet classes a tots els nivells de secundària. Jo, que he estat a les aules d'acollida més selectes del país, que he fet classes de català, de castellà, de teatre, de socials, d'educació ètico-cívica, de ciutadania. Jo, que he tingut els horaris més inversemblants (el curs passat feia mitja jornada de dia i mitja de nit, entrava a les 8 del matí i sortia a les 10 de la nit tres dies a la setmana). Jo, que m'he presentat i he aprovat amb notable totes les oposicions a les que m'he presentat. Jo, que he fet tot el que se m'ha manat, que he anat on ha convingut durant 6 anys, ara resulta que no tinc activada la caselleta de l'aula d'acollida i em perdo treballar a Reus durant tot el curs i algú amb 7000 números d'ordre més que jo: PREMI!

I fa una setmana, el premi va tocar a un altre perquè ell preferia el tarragonès i jo el baix camp, i resulta que la plaça era al tarragonès i van tenir el detall de donar-li la plaça a l'altre, tot i que jo estic disposat a anar on calgui i estic situat uns quants milers de números més amunt. I resulta que la funcionària inútil de torn que cobra per atendre els qui volem adreçar-nos a la Delegada Territorial, no vol concedir-me el beneplàcit de tenir una entrevista amb la Delegada Territorial perquè no em dóna la gana de dir-li de què vull parlar amb la delegada; i a sobre amb la prepotència de qui sap que ningú no la podrà fotre fora del curro ni amb aigua calenta, s'apunta el meu nom complet, el meu telèfon i el meu dni però es nega a donar-me el seu nom complet perquè jo no pugui fer una reclamació i deixar constància de la seva ineficiència laboral.

I tot això, perquè tinc la sort de poder agafar el cotxe de Cambrils i plantar-me a Tarragona tants matins com calgui i fer la cua que calgui i deixar-me trepitjar tan com calgui, perquè si no, encara espero que algú em contesti els correus a l'adreça de consultes que diuen que hi ha disponible, o que algú es digni a atendre'm per telèfon.

Una vergonya. A això, a aquest tracte abusiu, a aquest despropòsit, se l'anomena assetjament laboral. I és especialment greu quan un pot demostrar la seva competència laboral. Només cal preguntar als equips directius dels centres on he estat destinat. És per això que he decidit denunciar el departament per assetjament i fer-ho també davant del Síndic de Greuges de Catalunya (identificador de la denúncia: 25168). L'educació, l'ensenyament o com li volgueu dir, d'aquest país es mereix uns bons professionals, competents, entregats a la seva feina, i no un ramat de bens que fan anar amunt i avall en funció del vent que un funcionari en cap decideix que ha de bufar o deixar de fer-ho.