Junts pel si Mas no és president que es confitin la independència

Tots junts: CIU, sense unió i amb les seus embargades; ERC, amb el cap acotxat i dient amén als amos i senyors de la finca; i els independents absorts amb el so dels mocasins als passadissos de Palau. Tots junts fent pinya i escopint improperis a la resistència de la CUP a investir com a president un dofí de Pujol i del pujolisme, un senyor que ha impulsat l'austericidi, ha privatitzat la sanitat i ha retallat l'ensenyament, que no ha dubtat a votar de bracet amb el PP, a Catalunya, al Congrès i al Senat, les lleis més repressives i antisocials des de la transició. Un senyor que mentre és imputat no dubta a imputar i condemnar ciutadans pel fet de lluitar i desobeir.

Tan difícil és d'entendre que la CUP és una candidatura anticapitalista i assembleària governada per les seves bases, sense dirigents ni cúpules, que des de fa trenta anys treballa per la independència amb l'objectiu de construir un país que s'allunyi de l'Espanya de Franco, de Carrillo, de González, de Pujol, d'Aznar, de Carulla, de Raventós, de Fainé... No demanem que ningú comparteixi el nostre punt de vista, només que es respecti que els 336.375 vots que han anat a parar a la CUP, i que d'aquests més de 200.000 són els únics que ha aconseguit sumar de nou el bàndol sobiranista, són de la CUP i, per tant, els gestiona la CUP.

Tan difícil és d'entendre que si aquests divuit mesos només han de servir per encaminar-nos a la independència i, per tant, són una transició cap a la desconnexió definitiva de l'Estat espanyol, no té la més mínima importància qui encapçali l'executiu?

Tan difícil és comprendre que quan un s'asseu a negociar amb un altre no se l'ha de menystenir, ni insultar, ni pressionar...? que se l'ha d'escoltar i respectar? que no se li pot imposar el candidat propi? És que potser la CUP imposa un candidat? És que potser la CUP vol un tros de pastís i repartir-se les conselleries? És que potser la CUP exigeix mesures impossibles d'acceptar per la majoria de la població catalana (el comunisme llibertari, la nacionalització de la banca i dels sectors estratègics, la desnuclearització del país...)?

La CUP entén que Junts pel sí ha obtingut 1.600.000 vots i que ella 300.000 i que, per tant, el seu programa de govern no es pot dur a la pràctica. També entén que si Junts pel sí està decidida a conduir el país cap a la independència en el termini promès, no pot deixar d'entendre's amb la candidatura majoritària i que ha de fer tot el possible perquè la promesa no torni a ser una maniobra de distracció. Per això la CUP no imposa cap candidat propi i està oberta a trobar-ne un de consens sempre i quan no sigui Artur Mas (que no és de consens, com ho demostren els 300.000 vots imprescindibles perquè el procés tiri endavant). Per això la CUP no vol entrar en cap govern on no es pugui desenvolupar el seu programa i on tot plegat no sigui més que una escenificació. Per això la CUP només demana un pla de xoc que mitigui les conseqüències més dramàtiques de la crisi i que reverteixi al màxim les retallades socials sofertes a Catalunya, sense marcar línies vermelles i sempre oberta a trobar punts d'acord, entenent que això és només un període cap a la desconnexió i cap a l'inici d'un procés constituent.

Si tots i totes tenim clar que el procés val la pena, que és una oportunitat única per tirar endavant el que vol la majoria del país, si tots i totes tenim clar que l'objectiu està per sobre de les persones que d'una manera o altra l'han fet possible i el fan possible, si tots i totes tenim clar que ningú és imprescindible però tothom és necessari, podrem impulsar un nou projecte que, com a mínim, serà el que vulguem que sigui.

Jordi Barberà Argilaga