Vine animaló ferit, et trauré l'ham,
olor de ventre esventrat, que penja
lluent del teu llavi ressec.
Ets l'ull sanguinolent i l'ull de vidre.
Mirada sense horitzó, buida i trista,
lletja ferum a cadàver que respira
esperança i futur: ingenu animaló
somicant agonitzes pronunciant el meu nom
tatuat a les teves escates de plata.
Ara podria tornar-te a l'aigua,
tirar-te per la borda amb un gest assajat
una vegada i una altra davant del mirall.
Jordi Barberà Argilaga
il·lustració: Helena Cabacés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article