gràcies

Nascuts de l'interior de la terra fèrtil, del pinyol
estovat per la pluja benigna, comencem a caminar
i aprenem a manternir l'equilibri sense mirar a terra.
Xarxes invisibles acompanyen les nostres passes
lentes i insegures, els intents vacil·lants d'avançar
a bon ritme, i ens protegeixen de l'impacte contra el mirall.
Funambulistes bohemis alegres indecents contemplem
els universos que pengen damunt nostre: els ulls
admiren amb la boca oberta les minúscules llumenetes
que fugen de la seva immensitat. No som el centre del món,
però hem nascut del seu pinyol generós i tendre. Gràcies,
gràcies a tu que em llegeixes i a tu que fregeixes un peix
entre les rates infravalorades, sota la neu, entre quatre parets
que demanen a crits una mà de pintura. Gràcies.

Jordi Barberà Argilaga