En totes les històries hi ha un inici. Un punt de partida per començar a buscar-nos en el temps i en l'espai. Un ara i aquí sense temps verbals que empresonin els fets, sempre irreals. Quan comencem una història no tenim cap possibilitat de sobreviure al seu final, però hem de comptar amb les infinites possibilitats de cada moment: viure en un present fet de lletres minúscules traçades amb carbó i llums i ombres i pàgines en blanc que -com un immens teló de fons- xiuxiuegen secrets amagats darrera les paraules i els seus significats.
Hi havia una història que mai no començava. Una història sense rostre. El seu títol només era un punt en el mapa, una ciutat pacífica al centre d'una gran vall. L'única particularitat era que ella hi vivia, hi havia nascut, hi treballava i hi moriria. Potser era ella la història que no sobreviuria al seu final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article