mansaku, ENTA V

Al límit de la ciutat d'Enta, a la perifèria de Mansaku, hi ha una desena d'edificis d'unes 25 plantes d'alçada i deu portes per replà, amb oficines d'uns 60 metres quadrats, ocupades per empreses i professionals liberals de la zona. En un d'aquests despatxos, tot i ser més de les dues del matí, encara hi treballa l'Adrià Visahun. De fet ara hi treballa, però també hi viu. Només fa un parell de mesos, va decidir quedar-s'hi a viure. No tenia gaire sentit mantenir una casa que no compartia amb ningú i que només ocupava algunes nits i bocins d'hores que sempre se li feien inacabables, envoltat de veïns sorollosos, sense aire condicionat a l'estiu i amb una calefacció deficient durant els mesos freds. A l'oficina, en canvi, no s'hi trobava mai sol, malgrat ser l'únic treballador de la seva pròpia empresa. No hi havia veïns que destorbessin el seu son. Els caps de setmana pràcticament no hi havia ningú; i l'edifici comptava amb un econòmic, eficient i ecològic sistema de climatització que feia que la temperatura sempre es mantingués al voltant dels 25 graus centígrads i amb un òptim percentatge d'humitat. Només havia calgut fer un parell d'ajustaments a l'oficina: substituir el sofà del seu despatx per un bon sofà-llit, amb un futon de làtex i un somier de qualitat, i doblar els dies que venien els del servei de neteja perquè sempre estés tot net i a punt per rebre clients. L'oficina ja comptava amb una petita cuina: una nevera-congelador, una cafetera, una kettel, una iogurtera, un microones, uns quants armaris i una taula amb dues cadires: més que suficient. L'únic àpat una mica consistent del dia el feia a l'hora de sopar: mai més tard de les 7 de la tarda a l'hivern i mai més tard de les 8 a l'estiu. De dilluns a divendres sopava al restaurant que hi havia als baixos d'un dels deu edificis del complex. Els caps de setmana comprava menjar preparat a una botiga de la zona 4, just a l'altra banda del pont Nou. Per esmorzar menjava invariablement un iogurt amb dues o tres peces de fruita i un cafè; per dinar passava amb qualsevol cosa.