10.27.2010

Caní, de Giorgos Lanthimos

Una pel·lícula grega inquietant. Tota una família sotmesa a unes normes de comportament que en principi semblen incomprensibles i absurdes i que poc a poc anem identificant amb convencions i perversions de la nostra vida social: la mania de subvertir la semàntica amb desplaçaments i canvis de significat políticament correctes, l'estranya relació amb la sexualitat, les pors més atàviques i castrants, creences i conviccions estèrils, etc. Un escenari tan proper i prou diferent per sorprendre, neguitejar i mantenir una tensió narrativa que convida a la reflexió. I enmig de tot el percal, com no, la lluita individual per anar més enllà dels límits que imposa el paradigma social: la necessitat de rebel·lar-se i d'espatllar la foto.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ei, no et tallis i comenta l'article