pàgina 208 Contrapunt d'Aldous Huxley 2

Tinc fred — em vas dir, tallant l'infinit
amb la mirada blava de l'infant
que vas ser. Tinc fred. I jo et tinc a tu,
amb el nas aferrat al vidre brut
de la nostra finestra preferida.
Érem naltros qui miràvem els peixos?
o estàvem atrapats en un terrari
immens a l'altra banda de l'aquari?

pàgina 208 Contrapunt d'Aldous Huxley

mateix
interpretat
confiança
mostrava
vida
fons
ardor
agraïda
estava
respongués
amor
recomençava

El mateix dia que vam visitar
l'aquari del zoo, vestits de colors
i escates, confiats de cada encert
dels nostres passos dins l'aigua densíssima,
tèrbola i bruta, vas assegurar-me
que la vida no era mai com tu
la imaginaves des del plàcid fons
de la teva peixera de cristall,
bufada amb l'ardor fred de les paraules.
La vida passava davant teu, rere
el vidre brut, agraïda de ser
contemplada pels nostres ulls, oberts
a l'espectacle dels lluentons vius.

retall 01 (Enta X)

Es començà a treure la roba de camí cap a l'habitació. Remenava la roba de l'armari buscant la peça adequada. Els pantalons aquells que li quedaven bé amb les botes que s'havia comprat al carrer 57 de Nova York, l'any que plorava mentre travessava el pont de Brooklyn. Agafà la roba neta i vestida només amb els mitjons i les calces se n'anà cap al lavabo. Obrí l'aixeta de la banyera i hi escampà una mica de sabó. Es contemplà al mirall i es tragué els mitjons i les calces admirant el seu cos. Quan es girà, s'adonà que la Rita la mirava asseguda a la tassa del vàter. Era l'autèntica mirada de l'altre: la del narrador capaç de contemplar l'aire, de fer-lo girar, de canviar-lo de color. La Rita la mirava des de dins dels seus ulls vermells, més enllà del mirall.