interpretat
confiança
mostrava
vida
fons
ardor
agraïda
estava
respongués
amor
recomençava
El mateix dia que vam visitar
l'aquari del zoo, vestits de colors
i escates, confiats de cada encert
dels nostres passos dins l'aigua densíssima,
tèrbola i bruta, vas assegurar-me
que la vida no era mai com tu
la imaginaves des del plàcid fons
de la teva peixera de cristall,
bufada amb l'ardor fred de les paraules.
La vida passava davant teu, rere
el vidre brut, agraïda de ser
contemplada pels nostres ulls, oberts
a l'espectacle dels lluentons vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article