12.08.2010

pàgina 208 Contrapunt d'Aldous Huxley 3

Tenies fred i totes les paraules
que em deies tremolaven un instant
en la humitat dels teus llavis encesos
segons abans d'enlairar-se ingràvides
i subtils, sense perseguir la glòria,
com les bombolles de sabó d'Antonio
Machado, i esclafar-se contra el vidre
que ens separava dels taurons d'ulls tristos.
Ells no sabien que aquelles bombolles
iridiscents que esclataven al vidre
eren els noms dels nostres futurs fills.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ei, no et tallis i comenta l'article