Meravellosa i diferent. El primer que et sorprèn és que Tusquets/Empúries intenti colar-te la novel·la com si fos una novetat, i de fet no només ho intenta sinó que ho aconsegueix perquè no és fins després de llegir-la que, preparant aquest comentari, descobreixes que es tracta d'un llibre publicat fa gairebé vint-i-cinc anys, 1985, i premiat amb el premi del mestre Tanizaki. No pots evitar sentir una mica de ràbia per la falta de transparència i la insistència de tot déu a tractar-nos a tots plegats com a tontets. Aquest fet també et provoca certa confusió perquè mentre llegeixes la novel·la, la trobes diferent del Murakami acostumat: és molt més tòpica i en cap cas et quadra que sigui la culminació d'obres "anteriors" com La crònica de l'ocell que fa girar el món o Kafka a la platja. Un cop desfet l'embolic, tot se't clarifica: ets davant d'un precedent del surrealisme (o més aviat del realisme màgic) de Kafka a la platja; i de la genialitat i complexitat dels personatges de La Crònica de l'ocell que fa girar el món; i no a l'inrevés. Ara sí, tenint en compte que és la segona obra de Murakami, és meravellosa i diferent.
La novel·la consta de dues narracions en paral·lel (el despietat país de les meravelles, per una banda; i la fi del món, per l'altra) que convergeixen quan el protagonista ha de triar entre un dels dos móns.
Al despietat país de les meravelles, el protagonista és un calcutec(una mena de desencriptador de dades amb potes) que es veu atrapat entre un científic que experimentà amb el seu procés subconscient de processament de dades (experiment promogut pel sistema i que més tard escaparà del seu control); i els semiotecs (enfrontats als calcutecs i al sistema). Es tracta d'un món imperfecte i cruel, guiat per l'egoisme, la lluita pel poder, la vanitat, la violència, però un món de llibertat.
A la fi del món, el protagonista es troba atrapat en una ciutadella, arrencat de la seva ombra (que simbolitzarà la ment, i per tant el passat, el patiment, etc). Mentre la seva ombra/ment sigui viva (i ho ha d'estar fins al pic de l'hivern) tindrà com a tasca la lectura de somnis vells a través d'uns cranis d'unicorn que es conserven a la biblioteca de la ciutat amb l'objectiu d'alliberar residus de la ment dels habitants de la ciutadella. Aquest és un món perfecte, plàcid, on tot es sotmet al bé comú, harmoniós, immortal i etern, però un món sense consciència, sense records, sense possibilitat d'estimar, sense llibertat.
Tot plegat, una reflexió sobre la identitat i el subconscient ben amanida amb dues històries d'amor ben diferents en tots dos móns. I sobretot la llavor d'algun dels millors tics de Murakami, com la debilitat pels protagonistes intel·ligents sense pedanteria, escèptics, descreguts, independents, distants i passius però valents i vitalistes, generosos, sensibles sense sensibleria,... al més pur estil Calders (si busquem un referent nostrat) o al més pur estil Soseki (si busquem l'autèntic referent de l'autor).
Jordi Barberà Argilaga · ilmigliorfabro.blogspot.com · ilmigliorfabromail@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article