Marxes amb el barret a les mans.
Una mica sense voler del tot.
Lenta com les fulles que cauen lentes,
líquida dins l'aquari fosc,
electritzada pels peixos de colors
raquítics amb qui comparteixes pulmons.
No hi ha arbres ni molsa ni tardor.
Massa absències al teu món profund.
Un univers és un univers malgrat els límits
líquids que et permeten marxar
lenta com les fulles que cauen lentes,
encoratjada per la possibilitat d'un espai
reinventat pels peixos de colors que t'observen.
Jordi Barberà Argilaga
il·lustració: Helena Cabacés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article