12.20.2009

Tankas sense retorn

DCVIIMLII

L'ombra pesa
damunt nosaltres.
Acollirem el monstre
i les poquíssimes paraules
que ens permetrà el pànic.



DCVIIMLI

Menyspreo la teva
desídia flonja
el teu rebre egoista
la teva
incapacitat d'estimar-me



DCXIIIMXXXI

Sóc metralla.
Aferrat a tu m'immolo.
Un dia més m'aixeco,
Em vesteixo
I faig veure que treballo.



DCXIIIMXXXII

Color de pell blava
El desig vestia
Colors que t'esqueien:
Bravor de pell cosida:
Calor que s'esbrava.



DCXIIIMXXXIII

Absent en el núvol
D'absenta
Dalt de la nòria borratxa
Que gira i regira
Estàs i no estàs sempre.



DCXXIIMXXXI

La veu silenciosa
Adolescent perpètua
Sense ulls ni boca
La veu dels fantasmes
La veu cega.



DCXXIIMXXXII

Tremoles petita
I pobra, pobra
com la misèria
De les putes que tremolen
cavalcant la riquesa.



DCXXIIIMXXXI

Indolent passa
L'estona la vella
Soledat bellíssima;
Indolent parpelleja
pels cels la mirada.



DCXXIIIMXXXII

Dius insomne
La paraula
I el contorn de la paraula
Excita tots els meus membres
I el verb es fa carnassa.



DCXXIIIMXXXIII

La paraula, la metralla:
La cadira de rodes.
(treva)
La paraula, la crossa:
La cadira de rodes.

&

Jordi Barberà Argilaga

&

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ei, no et tallis i comenta l'article