Amb el poc japonès que sé, queda clar que el títol original "Sensei no kaban" (La maleta del professor), no és el de la traducció "El cel és blau, la terra blanca" (Quaderns crema, en català; Acantilado, en castellà). El cel és blau, la terra blanca és el verset d'una cançó popular que canten els estudiants japonesos que van d'excursió a la neu i se suposa que els traductors/editors/comercialitzadors han trobat que responia millor al tòpic de la literatura japonesa. La maleta del professor potser no és un títol amb regust oriental, però és el símbol de l'herència d'un dels protagonistes de la novel·la.
La història d'amor sí és una història d'amor, però sobretot és una història d'amistat (potser l'amor més amor). Una amistat per sobre de l'edat, de la passió, del sexe, de l'educació, de l'erudició, dels tòpics i la hipocresia. Un amor fet de conversa, passejades, borratxeres, excursions, confessions, silencis, absències; al voltant d'unes tapes, d'un paisatge, d'un parc, d'una televisió...
Molt i molt recomanable. Exquisit, senzill, com una bona tapa en un bar de barri (la taverna de Toru, potser)
Jordi Barberà Argilaga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article