matinada
de la novel·la
el comte
savis
volia
seguint
diabòlica
trampa
sobre
un grinyol
aparèixer
s'enamora
amb la seva
comte
Matinada o vesprada. Fred o calor. El cel clar
de la novel·la que no hem viscut o una pluja ben fina.
El comte i la comtessa sopant en una taula llarguíssima, plena
de savis consellers en una història infinítament trista. No ho sé.
Volia i no volia escriure i deixar de fer-ho. Escriure't, potser,
seguint l'impuls d'aquella tarda d'estiu que no vam viure,
diabòlica tarda plena de pomes diabòliques, fent
trampa al temps i avançant-nos a un futur que només podíem escriure
sobre la pell d'una poma a mossegades.
Un grinyol de la trama ens retornà al present
i va aparèixer aquella bèstia enorme de pell freda
que s'enamora de la princesa que se l'ha de cruspir
amb la seva armadura de paraules a dins del plat
del comte i la comtessa que sopen una història infinitament trista.
Jordi Barberà Argilaga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article