mà
moll
s'entortolligaven
Quatreulls
llauraves
no es veia
una aigua
de cinquanta
el tors nu
enfonsant-se
el búfal
Els primers
Mà esquerra i una infinita paciència. Nevava. Sabia que arribaria
moll a casa. Que no aconseguiria treure'm el pànic amb una dutxa.
S'entortolligaven tots els retrets d'aquest quatre anys i pico.
Quatreulls t'anomenaven els teus companys de facultat.
Llauraves el teu futur dins d'una bola. Recordo
que no s'hi veia res més enllà de la neu que queia,
una aigua viscosa i tèbia que es deixava caure quan li donaves el tomb. Una bola
de cinquanta cèntims que ja no em deixava veure
l'alegria del teu tors nu canviant-se de roba, la teva veu
enfonsant-se al nostre primer sofà, acompanyats per la crueltat
del búfal amb les seves cries en alta resolució.
Els primers sofàs. La mà esquerra. Una infinita paciència.
Quatreulls t'anomenaven els teus companys de facultat.
Jordi Barberà Argilaga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article