L'Ingrid feia més de dos anys que treballava amb mi a Konore 8. Fumava i feia olor a tabac; i l'olor a tabac barrejada amb l'olor de de la seva caçadora de pell girada em recordava un cupatge de merlot. També hi havia alguna cosa lleugerament làctica en la seva olor. El tabac el portava sempre a la butxaca esquerra de la caçadora. A la dreta hi duia les claus de casa i a l'infern hi tenia una petita llibreta amb les cantonades de la coberta gastades que consultava cada dos per tres.
Vaig tancar els ulls i vaig inspirar lentament, concentrat, intentant percebre alguna de les olors que associava a l'Ingrid. Era ella qui jeia a l'altre costat del llit?
-Em sembla que aquestes em van massa petites. Necessito un número més. Té un 40 anglès?
Quan vaig haver travessat el pont de Tsurini vaig caminar en direcció a la zona 4 per l'avinguda de Joseph Alemoniev, decidit a no girar cap als carrers secundaris i a no començar a beure fins que no estés una mica cansat. A més, em vaig proposar no quedar-me en cap local que no hagués programat una actuació de jazz en directe. Recordava vagament que cap al final de la zona 4 hi havia un magatzem on sempre hi havia un o altre tocant els clàssics. Hi havia anat tres o quatre vegades amb un company de feina quan treballàvem censant els habitants del barri de Mansaku. Es deia Víctor i era doctor en història. S'havia doctorat feia poc amb una tesi sobre els exiliats argentins a França durant la dictadura. Era un home de poques paraules i em feia sentir segur de mi mateix. Sempre em cedia el protagonisme i m'escoltava amb sincera admiració. Jo sabia que no li arribava a la sola de la sabata però acceptava feliç el meu paper de líder. Vivia en un dels carrers perpendiculars a l'avinguda d'Alemoniev, no gaire lluny del riu.
Jordi Barberà Argilaga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article