Si al complex d'oficines on viu i treballa l'Adrià Visahun hi hagués alguna església amb campanar, o un simple campanar solitari, com a la plaça Rius i Taulet del barri de Gràcia de Barcelona, potser hauria pogut sentir tres tocs de campana. Però a Mansaku no hi ha esglésies ni campanars. En tot el barri només hi ha una sinagoga, al noroest, al límit del barri amb la part antiga d'Enta. Al barri vell sí que hi ha multitud d'esglésies amb campanar, algunes mesquites, unes quantes sinagogues i tres dojos de budisme zen. Però les campanes que encara estan en actiu durant la nit i la matinada no poden sentir-se des d'on és l'Adrià.
A la Bet Midraix de la sinagoga que fa frontera amb el barri vell, l'avi Daniel hi havia passat innumerables hores estudiant la llei i la Torà per poder-se convertir en rabí. Ell fou qui practicà el Berit Milà, la circumcisió, a ell i al seu pare, que també es deia Daniel.
Començava a ser hora d'anar a dormir. L'Adrià Visahun ja havia deplegat el llit mentalment més de tres vegades durant l'última hora. S'havia aixecat de la cadira i després d'apagar l'ordinador, de treure's la roba i rentar-se les dents, havia estirat el calaix de sota el sofà i n'havia fet sortir un somier amb un bon matalàs de làtex amb la part de sota dels llençols col·locada. Havia anat cap a l'armari empotrat del lavabo i n'havia tret un edredó de plomes i un coixi més aviat baixet. Un cop activada l'alarma del mòbil i amb les ulleres a resguard, havia tancat el llum i el ulls. Però tots aquests actes només els havia fet mentalment. Físicament continuava aferrat als dossiers de pressupostos, als permisos de gravació, a les infinites minúcies que cal tenir en compte perquè tot surti bé en el mínim temps possible i amb un cost raonable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article