Xocolata desfeta (exercicis d'espill) de Joan-Lluís Lluís. La Magrana. Barcelona, 2a edició, març de 2010.
En el més pur estil del gran mestre Queneau, Joan-Lluís Lluís se sotmet a tot un reguitzell d'exercicis d'estil que reescriuen i en ocasions l'obliguen a refer la història d'un home que de camí al carrer Petritxol, on pretén prendre una xocolata desfeta, es troba amb una perturbada de Cassà de la Selva que l'agredeix brutalment a l'alçada d'una botiga de paraigües. L'home no recupera la consciència fins dos dies després en un hospital, on l'interroga un mosso d'esquadra.
La narració es repeteix al llarg de dues-centes pàgines amb pèrdues de vocals, monovocalismes, monosíl·labs, al·literacions, anagrames, castracions i acrònims; però també amb regust d'Haiku, de Països Catalans, d'anunci publicitari, de bibliografia, de telenovel·la; o a l'estil de March, Verdaguer, Salvat-Papasseit, Foix, Pla, Espriu, Llach, Casasses; o fins i tot amb els colors i les textures de Vermeer, Renoir, Miró, Chagall, Pollock, Barceló. Un exercici d'estil divertit que, a més, m'ha donat idees i tot un mostrari d'exemples, de cara als tallers literaris que fa temps que vull començar a impartir i que espero que aquesta tardor comencin a ser una realitat.
Us ho passareu bé llegint-lo i, per si no teniu gaire fresca la memòria quant a figures retòriques, l'autor ha afegit, al final del llibre, un making-of.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei, no et tallis i comenta l'article